Sahara Marathon és una cursa peculiar i dura que no deixa a ningú indiferent, córrer és lo de menys.
Me vaig decidir a anar-hi per una motivació esportiva, me va atreure la idea de fer una carrera diferent pel mig del desert i he tornat havent viscut una gran aventura plena d’intenses emocions. Per a jo la carrera em va parèixer un espectacle, el paisatge totalment nou i me va sorprendre la quantitat de colors diferents dintre del mateix desert. Es corr enmig del no-res i necessites extra motivar-te per superar les infinites rectes que no s’acaben mai. Jo anava pensant que si per noltros és important la motivació, més ho és per a ells que han de vèncer i resistir a la situació d’injustícia. La dificultat més gran de la carrera var ser la calor que juntament amb la sequedat de l’ambient feia complicat mantenir el ritme, sobretot a partir de la segona meitat de la carrera. No són cap exageració els avituallaments cada 2,5 km aproximadament, vos ho puc ben assegurar. També me van ajudar les mosques d’una dimensió mai vista que m’empenyien a córrer quan baixava el ritme i s’acostaven per recordar-me que era millor dur un ritme alegre.
Els dies allà es conviu amb una família sahrauí amb els mateixos recursos que ells on t’acullen com a part de la seva família i la seva solidaritat és enorme, te donen tot i més del que tenen. La cursa és dura però no impossible, me segueix pareixent increïble com alguns nins sahrauís se van atrevir a fer els 42 km sense sabates i amb roba no especialment esportiva. Els vaig tenir una bona estona devora corrent i no me podia creure el que veia, ells sí que tenen l’ànima molt forta. Si algú es vol animar, sapigueu que hi ha distàncies assequibles per a tots, 5 km, 10 km, 21 km i 42 km, que es poden fer tranquil·lament caminant. Ha estat una bona oportunitat per a conversar i compartir anècdotes amb corredores i corredors de tot el món.
El viatge ha estat amb un grup d’unes 30 persones de les Illes Balears amb objectius i motivacions diverses. Durant el viatge hem pogut conèixer de mà dels mateixos protagonistes la història contemporània del conflicte social i polític sahrauí. Hem experimentat com en un món on tenim la informació al nostre abast seguim estant influenciats per a la nostra pròpia ignorància i moguts pels nostres propis interessos egoistes. De fet, pocs mesos abans ens van voler fer desistir de la nostra visita fent-nos por sense justificació i estic orgullosa de no deixar-me vèncer per a la por. Sí que van aconseguir que anéssim més preocupats, però no menys il·lusionats. La primera passa de qualsevol carrera sempre és vèncer a la por.
Agrair a l’Associació d’amics del poble Sahrauí de les Illes Balears i especialment a Manolo Mulet per l’organització d’aquesta sortida i la seva tasca en el projecte de «Vacances en Pau».
També agrair als companys del club esportiu +qTrail i resta de companyes i companys de l’expedició per una magnífica convivència on m´he sentit en família.
Secció de Muntanya del Club Pollença 