LA MEVA PRIMERA FOSCA

Es diumenge i toca sortida de torrents amb la Secció. Café i com que només sóm dos, en Llorenç i jo, fem un canvi de plans improvisat.

  • Gorg Blau?
  • Gorg Blau, ja ho veurem.

Res, partim cap a Escorca (jo amb una nirviada de por), aparcam, ens posam de traje i per avall a cercar el Pont Natural, un dels accessos al Torrent del Gorg Blau, un dels millors barrancs d’Europa i que conté un tram que es coneix com “Sa Fosca”, ja que és totalment obscur. Arribam al Pont Natural i al primer salt. Jo decideixo montar la corda, ràpel, primer bany i, de sobte, “XOF!!”, en Llorenç opta per la via ràpida.

Seguim. Un poc de bot per aquí, un poc de destrepe per allà. En Llorenç pareixia que ballava per dins el torrent i jo feia gala de la meva nul·la capacitat per destrepar.

Res, anam progressant per dins el torrent, que si Gran Canal, que si Salt des Bony, que si Tobogan Maleïts,  i jo no puc fer mes que al·lucinar. El Gorg Blau no és comparable a res que hagi fet abans. I encara no havíem arribat al “rock and roll”.

Primer “xou” marca de la casa. Salt des Penyals li diuen. Un blocot encaixonat i davall el Gorg Eixut (que òbviament no estava eixut. Total, uns 10 metres de bot. En Llorenç fa dos moviments i ja es damunt.

  • Llorenç hem de saltar?
  • Siii… XOF!

I ell duia la corda llarga. O sigui que, a saltar si o si. Com que no ho veia clar, vaig saltar amb el braços estirats cap a la paret per tenir controlar el salt (tot i que se perfectament que no s’ha de fer així). Un obstacle menys. Tanta sort que el Gorg Eixut no hi estava…

Arribem al Pas des Duro, darrera escapatòria del torrent abans de l’Entreforc. En Llorenç, per suposat, m’ho va fer saber.

Seguim progressant per l’Olla, Tobogan des Forats, Salt Bo, disfrutant moltíssim d’aquesta part. Arribem al Tobogan den Balti, també súper xulo. Quatre passos acrobàtics, un parell de bots i ens plantem al Pas de s’Acollonament o des Tres Valents, l’entrada a Sa Fosca.

A partir d’aquí, si ja havia estat preciós defora, dedins és vertaderament un món a part. Les formes de la roca, el renou de l’aigua que corre i la foscor. Un parc aquàtic a les fosques. Vertaderament és molt complicat descriure amb paraules Sa Fosca.

El caprici de l’aigua ha creat un torrent per on es tot un goig progressar… destrepant, saltant, bussejant, “colcant a cavall”… Li vaig dir a nen Llorenç a veure si podíem apagar els frontals un moment per veure si, vertaderament, allò és fosc. I sí, estàs totalment a les fosques llevat d’un parell de punts.

Just abans de la sortida de la part fosca, en Llorenç me va dir que apagués el frontal per poder sortir nedant a les fosques i veure com comença a entrar llum. Va ser una de les millors sensacions i experiències de tot el torrent.

Després, superem el darrer salt, destrepam el Pas des Caçadors, arribem a l’Entreforc i tornem pujar cap als cotxes. Ah, i després feim la cerveseta de rigor.

I això és un poc un resum de la meva primera Fosca, molt avorrit de llegir, però molt divertit de fer-la.

Moltissmes gràcies a nen Llorenç Vila (gran guia, millor persona i encara millor abanderat) per passejar-me per allà dedins, sentir-te com comentaves la toponímia, explicaves curiositats del torrent va fer que encara fos una millor experiència.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close